Ja que heu tingut la bona idea de coordinar-vos en algunes qüestions, us cedeixo la idea de coordinar un metro comarcal.
Metro no és un tren amb passos a nivell sense barreres (=perillós tramvia, com el de Barcelona), sino un metro, confinat en un espai, amb freqüència alta de pas.
I "comarcal" fa relació a que l'àmbit local sobrepassa, tot i que hi hagi partits que no ho vulguin pair, l'àmbit del terme municipal. Quina proporció viu, treballa, dorm i té la família o amistat a la mateixa localitat?
Per tant, cal negociar, consensuar entre les diferents localitats una estructura de metro comarcal que passi per Cerdanyola, Badia, Barberà, Sabadell (el "metro de Sabadell" de metro no en té res, com tothom sap: és canviar de lloc una estació però, si les comptes i les poses sobre un mapa no arriba ni a Can Deu, ni a Torre-Romeu ni a Les Termes aquest pressumpte Metro de Sabadell).
Al seu torn, els Ferrocarrils de la Generalitat tenen la marca "Metro del Vallès"... que és una línia de Rodalies que no ha tingut mai la intenció de passar per Badia. Primer cop: estacio dels FGC a l'extrem de Badia, que enllaci amb un ramal cap a Barberà (potser Can Llobet). Es pot fer un mapa aproximat que sempre enllaçarà barris de les nostres localitats, polígons industrials, zones tradicionalment aïllades o no connectades, i municips diferents.
Si us mireu la quantitat d'habitants de la nostra àrea, és equivalent a quan va començar el Metro de Barcelona. L'extensió geogràfica, i els vincles socials i econòmics són clars.
A nivell únicament local, plantejar-se un metro pot ser un bajanada, però a nivell comarcal és plasmar en transport públic allò que és una realitat laboral, econòmica, familiar, d'usos i costums.
A més, evidentment, el poder negociador i de garantir pressupostos a una infrastructura és més gran que no a nivell d'una o dues localitats.
Des del 2002, diverses candidatures de l’esquerra alternativa del Vallès Occidental tractem de coordinar esforços per a elaborar i oferir propostes alternatives al model territorial, polític, social, urbanístic i ecològic que s’imposa en la nostra comarca. Com hem manifestat en altres ocasions, partim de la nostra autonomia com a grups locals arrelats a la realitat més propera, però trobem punts d’unió en els nostres plantejaments alternatius i en les problemàtiques globals que hem d’afrontar que van més enllà del nostre municipi.
1 comentari:
Ja que heu tingut la bona idea de coordinar-vos en algunes qüestions, us cedeixo la idea de coordinar un metro comarcal.
Metro no és un tren amb passos a nivell sense barreres (=perillós tramvia, com el de Barcelona), sino un metro, confinat en un espai, amb freqüència alta de pas.
I "comarcal" fa relació a que l'àmbit local sobrepassa, tot i que hi hagi partits que no ho vulguin pair, l'àmbit del terme municipal. Quina proporció viu, treballa, dorm i té la família o amistat a la mateixa localitat?
Per tant, cal negociar, consensuar entre les diferents localitats una estructura de metro comarcal que passi per Cerdanyola, Badia, Barberà, Sabadell (el "metro de Sabadell" de metro no en té res, com tothom sap: és canviar de lloc una estació però, si les comptes i les poses sobre un mapa no arriba ni a Can Deu, ni a Torre-Romeu ni a Les Termes aquest pressumpte Metro de Sabadell).
Al seu torn, els Ferrocarrils de la Generalitat tenen la marca "Metro del Vallès"... que és una línia de Rodalies que no ha tingut mai la intenció de passar per Badia. Primer cop: estacio dels FGC a l'extrem de Badia, que enllaci amb un ramal cap a Barberà (potser Can Llobet). Es pot fer un mapa aproximat que sempre enllaçarà barris de les nostres localitats, polígons industrials, zones tradicionalment aïllades o no connectades, i municips diferents.
Si us mireu la quantitat d'habitants de la nostra àrea, és equivalent a quan va començar el Metro de Barcelona. L'extensió geogràfica, i els vincles socials i econòmics són clars.
A nivell únicament local, plantejar-se un metro pot ser un bajanada, però a nivell comarcal és plasmar en transport públic allò que és una realitat laboral, econòmica, familiar, d'usos i costums.
A més, evidentment, el poder negociador i de garantir pressupostos a una infrastructura és més gran que no a nivell d'una o dues localitats.
Publica un comentari a l'entrada