La CUP Poble Actiu conforma per
primera vegada un grup propi al Consell Metropolità de l’AMB. El grup el
conformen 9 alcaldes i regidors de diverses candidatures de ruptura i
populars: Maria José Lecha i Maria Rovira (CUP Capgirem Barcelona),
Carles Escolà i Maurici Jaumandreu (Compromís per Cerdanyola), Dolors
Sabater i José Téllez (Guanyem Badalona en Comú), José Maria Osuna (Ara
Decidim Ripollet), Fabià Díaz (Junts per Barberà) i Aitor Blanc (SOM
Gramenet). Cal fer constar que tots els membres de CUP Poble Actiu hem
decidit renunciar a l’assegurança vitalícia que se’ns atorgava pel fet
de ser representants en aquest organisme.
El passat 23 de juliol es va constituir
el Consell de l’AMB on es va triar la presidència d’aquest a proposta
del Consell d’Alcaldes i alcaldesses de les 36 poblacions de l’AMB. El
grup de la CUP-PA, a través del portaveu Aitor Blanc, va votar en blanc a
la proposta de fer presidenta a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Els motius donats va ser el fet de quedar fora de les negociacions per
conformar govern -havent pactat l’Entesa (ICV-EUiA-BeC), ERC i PSC-, a
banda de la tardança en rebre informació per al seu estudi -rebent-la
durant el matí del mateix dia del Consell. Per altra banda, des de la
CUP-PA va denotar cert continuisme i no pas una renovació real donada la
distribució d’àrres de treball.
Tanmateix, la CUP-PA ha estès la mà a
donar suport i treballar per desenvolupar mesures que signifiquin canvis
reals condicionat a dos eixos clars: la transparència -per tal que
l’AMB noe esdevingui un cementiri de càrrecs polítics- i la gestió
directa de serveis que faciliti la municipalització de serveis i trenqui
amb la privatització en al gestió de l’aigua. Per altra banda, també,
es va donar importància a treballar per un sistema tarifari adequat a la
realitat de les classes populars en serveis com el transport i en
contra de projectes com la T-Mobilitat.
Durant la intervenció, es va saludar als
treballadors i treballadores de l’AMB, i es va esmentar la lluita de la
Plataforma Stop Pujades Transport, tot donant suport als treballadors
d’INDRA en vaga.
Per finalitzar, la CUP-PA va fixar
algunes de les prioritats a treballar tot fent cas a les demandes dels
treballadors i treballadores de l’AMB: la lluita contra la opacitat en
càrrecs i institucions, tot evitant el clientelisme i l’externalització
en funcions denunciant l’existència d’un percentatge elevat d’assessors
front a una plantilla de 499 treballadors.
Una setmana més tard, s’ha desenvolupat
el ple del cartipàs, en el que s’han tractat els diferents nomenaments a
empreses que depenen de l’AMB, així com els salaris, el nombre
d’assessors i les diferents àrees de treball. D’aquesta manera, de la mà
d’Aitor Blanc –portaveu de CUP Poble Actiu a l’AMB- hem centrat la
nostra intervenció en expressar que no hi veiem un canvi real en
l’estructura del mandat anterior fet que ens fa dubtar dels canvis de
funcionament que hi haurà en aquest organisme, de la mateixa manera que
hem denunciat els elevats sous de les persones que en formen part, el
gran número d’assessors que corresponen a cada grup, així com
l’assignació a dit de càrrecs directius i gerencials.
Entenem doncs, que serà imprescindible
obrir aquest organisme a la majoria social que conforma l’AMB i ens
haurem d’esforçar per exigir transparència i una municipalització dels
serveis que en formen part, alhora que denunciar uns sous desorbitats
dels representants que en formen part.
Així doncs, ens hem abstingut en
aquelles votacions que feien referència a la nova estructura de
funcionament, entenen que no havíem participat del debat d’aquesta
composició i que encara no tenim suficients elements d’anàlisi per
conèixer com s’hauria d’estructurar. Alhora, hem votat en contra en
aquells punts que feien referència als elevats sous i l’assignació a dit
de càrrecs directius i gerents entenent que una de les reivindicacions
de les treballadores d’aquest organisme és el fet de que sigui
mitjançant un concurs intern i mitjançant un anàlisi de competències-
així doncs, realitzant un procés transparent- que s’hauria d’escollir
les persones que ocupen aquestes places.
A continuació adjuntem la intervenció realitzada:
Tal com vam expressar el dia de la
Constitució del Consell Metropolità de l’AMB, el nostre grup es va
quedar fora de les negociacions per establir la presidència, i per tant,
el govern d’aquest organisme. Per això vam fer un vot en blanc, una
abstenció.
En aquell moment, ens vam trobar amb
perplexitat amb una voluntat de canvi en la gestió de l’AMB però amb
certs tocs de continuisme, com és per nosaltres el manteniment de certes
estructures i persones en càrrecs.
El nostre treball a l’AMB serà
representar, cadascun dels Consellers que formem part d’aquest grup, el
millor que poguem a les nostres poblacions respectives. A la vegada, la
nostra tasca anirà adreçada a cercar la màxima transparència – que com
ja vam apuntar no ha de jugar el paper del manteniment d’òrgans que
simbolitzin una càrrega de personalitats que aparentin un cementiri
polític; també, la lluita contra la opacitat: cal que la població sàpiga
què s’hi cou en aquestes reunions; i també, com vam expressar, per
escoltar la veu dels treballadors i treballadores de la casa.
Ens trobem avui amb una proposta de
distribució d’àrees en 7 estaments diferenciats. És una proposta que
entenem legítima, cada govern distribueix la feina com creu que millor
pot assolir els seus objectius. I esperem que això serveixi per assolir
cotes de transformació reals en la gestió d’allò públic. Però tanmateix,
ja vam dir, i ens repetim, que serà difícil efectuar canvis reals
segons l’acord de govern. I una petita mostra: Molts dels gestors que
han governat l’AMB els darrers anys, segueixen al peu del canó i amb
partits que mantenen fortes quotes de poder que, en segons quins moments
o en quines decisions s’hagin de prendre poden ser determinants.
Amb tot plegat, som conscients de la
correlació de forces amb la que ens trobem. I esperem que a la llarga no
ens trobem amb un govern tancat, i que les propostes dels diferents
grups que vagin adreçades a la construcció d’una nova correlació de
poders, on primi el bé públic front l’interès privat, siguin tingudes en
compte. En aquest camí treballarem.
I arribem al moll de l’ós. Càrrecs
directius i retribucions. Realment, mirar aquests documents fa por.
Espanta. Poden haver variacions en retribucions amb etapes anteriors,
cert. La feina pública ha d’estar remunerada per tal que les classes
populars puguin accedir-hi i no siguin uns ens institucionals i
administratius als que només puguin accedir uns pocs. Però una cosa és
això que diem i una altra la realitat. Una realitat allunyada de la
població. La realitat social és esperpèntica trobant-nos que el sou
mínim interprofessional és de 648,60€ -al que ja a moltes persones i
famílies els hi costa arribar- i veiem com dels càrrecs directius qui
menys cobra ja és 8 vegades aquest SMI: 76.182,40€ bruts anuals, i qui
més, el senyor Gerent -que segueix del mandat anterior- és de
105.938,25€, 11 vegades el SMI. Simplement aberrant. Des d’aquí volem
fer la reflexió al nou govern, i en especial a la presidència, que cal
que es replantegi seriosament aquesta qüestió. Si no, veurem com es
poden estar fent canvis “estètics” i mantenir estructures antigues.
Segurament, en ser una força nova en
aquesta institució hi ha coses que se’ns escapen. Però ja les anirem
aprenent. En aquest sentit, al nostre parer, creiem que caldria
treballar perquè aquests alts càrrecs siguin escollits per criteris
professionals, promocions internes…fent-ne un ús adequat i justificat,
sense que pugui acabar sent un repartiment de pastís i poca cosa més.
Esperem es puguin tenir en compte les nostres apreciacions.
I seguim. I parlem de sobresous. Com ja hem dit abans, la feina pública ha d’estar remunerada, però cal entendre-la com això, un servei públic: manar obeïnt. I per fer-ho calen mitjans, ben cert. Els consellers i conselleres aquí presents en molts casos rebem retribucions de l’administració local, dels Ajuntaments, una remuneració que ha de ser justa però adequada. També és cert que, com ja va dir també la presidenta, no tothom rep aquesta remuneració i cal adequar aquesta realitat a l’assistència als organismes supramunicipals. I aquí, doncs veiem bé la opció adoptada per alguns consellers de rebutjar la retribució si ja té un sou adequat (o fins i tot abusiu podríem dir en alguns casos). Quan veiem les retribucions per assistència a òrgans col·legiats no podem fer altra cosa que posar-nos les mans al cap. Reunions que vés a saber quanta estona duren i hi ha qui es pot estar embutxacant 800, 700, 500 o 200€ per tan sols aixecar la mà o seure en alguna d’aquestes butaques. Anem amb compte i mirem a fora. Experiència personal, just aquí a la Zona Franca, suant hores durant dies i setmanes en una fàbrica per no arribar a 800 euros. Hi ha qui llegirà aquestes paraules en un to de demagògia, de populisme: allà cadascú amb les seves interpretacions, però sense voler tenir la veritat absoluta, ni amb la voluntat de donar lliçons, al nostre parer LA DURA I CRUA REALITAT.
Pel nostre grup, aquestes són qüestions
que s’han d’abordar, no només aquí, si no en el conjunt de
l’administració pública. Pel que fa al nostre grup, algunes propostes
ens han vingut de sobte, i les estudiarem en base al posicionament fet i
als codis ètics dels quals ens hem dotat les diferents candidatures
aquí representades.
Ja per finalitzar, i veient la proposta
realitzada referent a la representació dels diferents grups en els
diferents organismes i institucions dependents de l’AMB, donada la
impossibilitat d’accedir al conjunt d’organismes no ens queda res més
que reclamar la màxima informació i transparència i comunicació amb els
grups no representats al respecte de les propostes polítiques i de
gestió dels diferents organismes.
En definitiva tornem a posar la mà
estesa per caminar en polítiques i una gestió adreçades a l’avenç en la
gestió directa dels serveis i en mesures que signifiquin aquests canvis
reals que anhelem, i que puguin ser en alguns casos compartits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada