Avui dimecres 15 de juliol tenia lloc el
Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona. Les tres representants
de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien per imperatiu
legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la
transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble, pel
socialisme i per una societat feminista.
Les representants de la CUP Poble Actiu
han votat la seva pròpia candidatura a la presidència. 3 vots per
mostrar el nostre rebuig al continuisme imperant en aquesta institució,
on un pacte entre CiU i ERC amb el suport del PSC deixa les coses tal
com estaven.
La Diputació de Barcelona té 51
diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè
és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels
electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest
sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta, perquè els
ciutadans no triem directament els diputats, sinó a través dels comicis
municipals.
Les representants de la CUP Poble Actiu son el següents:
Laia Sabater Díaz, regidora de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.Maria Rovira Torrens, regidora de Barcelona, de la CUP Capgirem Barcelona.
Joaquim Duran Redondo, regidor de Badia del Vallès, de la candidatura Alternativa d’Esquerres per Badia i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.
Discurs complet de Maria Rovira al Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona:
Bon dia a tots i totes les presents avui en aquest Ple de constitució de la Diputació.
Per primer cop a la història, les
Candidatures de Poble Actiu serem a les quatre diputacions en que van
esquarterar fa segles aquest tros de país en el que vivim sota dominació
espanyola.
És per això, que quan fa uns moments hem
hagut de prometre el càrrec, ho he hagut de fer per imperatiu legal. La
segona restauració borbònica de 1978 ens obliga encara avui als
catalans i catalanes de sotmetre’ns al seu poder, guanyat per la força
de les armes i la imposició.
Però, tot i aquests tres-cents anys
d’ocupació i intent de genocidi, encara restem aquí. I, estem, més
decidits que mai a posar fi a aquest sotmetiment i a iniciar d’una
vegada per totes el nostre camí cap a la plena consecució dels nostres
drets més elementals com a classe, com a dones i com a poble.
Per les persones que formem part de les
Candidatures de Poble Actiu no ens és còmode de participar d’aquesta
institució, en tant en quant aquesta representa l’esglaó fonamental del
procés d’uniformització estatal que facilità la imposició del sistema
capitalista i la reproducció i perpetuació dels sistema patriarcal sobre
les nostres esquenes.
Tot i així, tres segles després de la
conquesta castellana des de les CUP i les CAV (Candidatures Alternatives
del Vallès) reivindiquem un ens democràtic que defensa els interessos
del municipi, partint de l’autonomia de cadascun dels pobles i les
ciutats, per tal de fer força i desenvolupar-se com a territori.
Una lògica inversa de la institució en la que avui prenem possessió.
Des del caràcter municipalista de les
CUP i les CAV entenem i defensem l’autonomia municipal, així com
plantegem les vegueries com a espai territorial de coordinació per a un
desenvolupament endogen dels municipis que cobreixi les necessitats de
la classe treballadora del nostre poble. Alhora, que aquests i aquestes
puguin participar en la presa de decisions públiques.
No proposem res d’innovador, plantegem
la recuperació de l’essència del poder local que va caracteritzar
l’organització del territori als diversos pobles de la Mediterrània, i
que va servir d’eix de progrés d’una part del nostre país fins a la seva
conquesta i sotmetiment per part de la Corona espanyola.
Des del primer dia que la CUP té
presència a les diputacions volem exigir la seva dissolució i
l’articulació de les vegueries, com aquelles institucions ajustades als
àmbits territorials naturals de les nostres relacions socials,
culturals, polítiques i econòmiques, que siguin la base d’articulació
nacional dels Països Catalans.
Una estructuració que parteix de la
base, del municipi, com a element natural de relació entre persones, i
que s’articula a través de les vegueries com a espais de desenvolupament
i creació que componen aquests rics i diversos territoris que són els
Països Catalans, ocupats actualment per l’Estat espanyol i francès.
Partint de la cooperació local i territorial i de la participació
democràtica com els principals motors de desenvolupament per a la
transformació social i econòmica que ha de posar fi a les desigualtats i
la in-equitat social que promou l’actual sistema de dominació social,
econòmic i patriarcal.
Avui toca parlar del present. I, el
present ve marcat, com portem denunciant des dels darrers anys des de
les candidatures rupturistes per tres crisis sistèmiques, determinades
per la crisi capitalista i per la crisi de legitimitat del règim del 78
que ens nega els nostres drets més elementals.
La primera d’aquestes crisis és
l’econòmica. No cal fer ara tot un detall de les dades estadístiques que
demostren la difícil situació que patim en pròpia pell les classes
populars. Des de les xifres d’atur fins a les de pobresa o fam. Una
crisi econòmica que no és crisi, és el sistema cínic anomenat
capitalisme.
Per tant, entenem que cal urgentment un
canvi de model socioeconòmic i d’estructures productives i reproductives
que signifiquin una ruptura amb l’status quo actual; amb el sistema
capitalista i patriarcal. De ben segur, i contradient moltes veus que
criden molt últimament, la independència d’aquest tros del país en el
que vivim és un dels instruments més útils i necessaris ara mateix, per
poder iniciar un procés constituent que permeti poder decidir lliurament
entre tots quin model d’Estat volem construir per a les futures
generacions. Per poder tenir doncs, la vida digna que totes ens
mereixem.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.
Precisament, en l’actual conjuntura les
diputacions es troben enmig d’un procés contradictori. Per una banda, el
procés que anhelem els catalans i les catalanes que respectem la
democràcia, que no és res més que el dret de poder decidir lliurament el
nostre futur com a poble.
I, per altra banda, una nova ofensiva
re-centralitzadora i uniformitzant de l’Estat espanyol, que a través de
la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”,
pretén utilitzar les diputacions -un cop més en la història-, com
aquelles institucions que manlleven l’autonomia local i centralitzen i
uniformitzen l’administració.
La Diputació de Barcelona ha de
posicionar-se en una de les dues direccions que marca la cruïlla actual.
O aposta per seguir el camí decidit per la majoria de municipis i
persones del Principat de Catalunya, de trencar amb el règim del 78 i
iniciar un procés constituent, o seguir en la submissió i l’acatament de
les imposicions de l’Estat espanyol -per ordre de la Troika- per
aprofundir en aquest règim, basat en la uniformització i la
centralització. Per això, volem que quedi molt clar que les les
candidatures de Poble Actiu treballarem per una major distribució de la
riquesa i el treball per les classes populars de les viles i ciutats de
la província.
I, d’aquesta cruïlla històrica que
vivim, enllacem amb la tercera i darrera crisi que estem patint
actualment, que és la crisi democràtica.
Les institucions creades per la darrera
restauració borbònica viuen els seus moments de pitjor legitimitat.
Segurament, aquesta tercera crisi no s’entén sense les dues primeres. És
per això, que l’hem deixat pel final.
La política d’austeritat dictada pel Capital s’ha imposat un cop més per la força.
Una política d’austeritat que ha causat
estralls entre les classes populars coincidint amb l’actual i nova crisi
cíclica del capitalisme. I que davant d’aquesta in-operativitat de
l’esfera pública -lligada de mans del capital- per respondre als
interessos i a les necessitats de les classes populars, ha perdut encara
la poca credibilitat que tenia.
Una legitimitat, tocada de mort, si a sobre hi afegim els centenars de casos de corrupció que afecten el nostre país.
És per tot això, que un dels nostres
principals objectius serà aixecar catifes i obrir finestres i armaris,
alhora que combatre l’emergència social del nostre territori..
Perquè a més, les diputacions, són les
institucions que tenim al nostre país que més opacitat presenten. El
poble no té cap mena de coneixement del que s’està parlant avui aquí ni
del perquè serveix aquesta institució.
És per això, que no venim aquí a
escalfar la cadira, sinó que venim disposats a treballar -perquè més
enllà de presentar propostes i opinar les possibles propostes que
presentin la resta de forces polítiques i el govern- traslladarem al
carrer el que aquí passa, deixa de passar, s’explica o es calla. Perquè
n’estem fartes de l’opacitat que impregna aquesta sala. I és per aquest
motiu també, que no acceptarem privilegis; ni pins, ni assegurances
vitalícies. Nosaltres som poble.
Les candidatures rupturistes treballarem
doncs, per retornar el poder a tots els municipis i posar llums i
taquígrafs aquestes sales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada