dimecres, 24 de desembre del 2014

L’Entesa per Sabadell considera excessiu l’increment del 2% de la tarifa de l’aigua


L’Entesa per Sabadell considera excessiu l’increment del 2% de la tarifa de l’aigua en un context d’estancament econòmic i reducció general de la capacitat adquisitiva de les families, que ha portat a congelar l’IBI pel 2015.
Malgrat els intents del govern de justificar l’increment proposat per CASSA en base a l’augment dels costos derivats de la compra de l’aigua, els càlculs demostren que l’increment per aquest concepte és de l’1,77% i tanmateix la tarifa augmenta un 2%.

Cal recordar que el servei públic d’abastament d’aigua el realitza CASSA, una empresa privada amb una participació del 20% del capital per part l’Ajuntament de Sabadell, que té la concessió d’un servei públic. La concessió estableix en aquest cas que l’empresa té garantit un benefici del 12% sobre el conjunt dels ingressos, és a dir, d’aproximàdament 1,9 milions d’euros l’any 2015.
La no aprovació en el Ple del 2 de desembre ha forçat el govern a portar de nou aquest punt al Ple extraordinari d’avui, on s’ha aprovat gràcies al suport del PP sense modificar en cap cas la tarifa sinó tan sols amb la promesa d’incrementar en 12.000€ les aportacions de l’empresa en concepte d’ajut social. Una xifra que contrasta amb els 1,9 Milions d’euros de beneficis garantits per a l’empresa.

L’Entesa considera que aquest acord d’última hora amb el PP, d’esquena a tota l’oposició i conegut en el transcurs del Ple, és unamaniobra per justificar el canvi de vot, però que no té cap efecte real sobre les tarifes i un impacte molt escàs en els ajuts socials.

D’altra banda, l’Entesa qüestiona la manca de capacitat del govern del PSC per aconseguir que l’empresa concessionària ajusti les seves tarifes al cost real del servei, tenint en compte que l’aigua és un bé de primera necessitat, i reclama que es presentin les xifres amb més transparència. Des de l’Entesa volem denunciar una vegada més el negoci de l’aigua, un negoci basat en la gestió d’un bé de primera necessitat. Un negoci impulsat per la voluntat de lucre sobre un recurs públic, amb la plena connivència de les institucions públiques.