Al ple d’ahír dia 21 de gener va tenir lloc l’acte de jurament del càrrec a l’escó de Conseller Comarcal aconseguit per les Candidatures Alternatives del Vallès a les últimes eleccions municipals en que vuit candidatures locals van concòrrer conjuntament sota una coalició electoral independent dels partits polítics nacionals.
El relleu del conseller de les CAV va ser un dels moments destacats del ple d’ahír ja que aquest no va produir debat polític en cap moment, donant tota la sensació de ser un pur tràmit administratiu del que no van participar un important nombre de consellers i conselleres.
El propi conseller comentava en finalitzar l’acte que una prova de la poca rellevància del Consell Comarcal li havien aportat els comentaris de desconeixement i sorpresa de persones properes a ell en comentar que havia d’anar a prendre posessió del càrrec. “Una gran majoria dels ciutadans que van cada matí a treballar no saben què és el Consell Comarcal ni per a què serveix” va declarar en concret.
De fet, des de les CAV opinen que els Consells Comarcals, tot i ser una bona idea teòrica, no tenen recursos propis, tots els són transferits per la Generalitat, però en canvi sí que generen una elevada despesa que corre a càrrec dels impostos que paguem tots els ciutadans. Actualment gestionen ben poques competències, no sempre de manera eficient i de vegades de manera simbòlica. Tot plegat suposa una elevada càrrega pressupostària per les despeses de personal i infraestructures que suposen i per les assignacions als consellers, que mai no són nominals i que suposen sobresous lliures d’impostos als que tenen com a regidors. Cal veure els Consells Comarcals més com a entitats polítiques al servei dels professionals de la política que els permeten aquests sobresous, que com a institucions que responguin al servei i al interès dels ciutadans. Sovint també esdevenen llocs de treball per a persones properes als partits que els governen quan aquests han de deixar un càrrec i necessiten un lloc per a no fer el que caldria, tornar a la seva professió.
A part del relleu de conseller comarcal, l’únic punt amb un cert interés al ple va ser l’aprovació del pla d’acció de serveis socials per als municipis de menys de 20.000 habitants (amb l’excepció de Badia) que es va aprovar per unanimitat.
El relleu del conseller de les CAV va ser un dels moments destacats del ple d’ahír ja que aquest no va produir debat polític en cap moment, donant tota la sensació de ser un pur tràmit administratiu del que no van participar un important nombre de consellers i conselleres.
El propi conseller comentava en finalitzar l’acte que una prova de la poca rellevància del Consell Comarcal li havien aportat els comentaris de desconeixement i sorpresa de persones properes a ell en comentar que havia d’anar a prendre posessió del càrrec. “Una gran majoria dels ciutadans que van cada matí a treballar no saben què és el Consell Comarcal ni per a què serveix” va declarar en concret.
De fet, des de les CAV opinen que els Consells Comarcals, tot i ser una bona idea teòrica, no tenen recursos propis, tots els són transferits per la Generalitat, però en canvi sí que generen una elevada despesa que corre a càrrec dels impostos que paguem tots els ciutadans. Actualment gestionen ben poques competències, no sempre de manera eficient i de vegades de manera simbòlica. Tot plegat suposa una elevada càrrega pressupostària per les despeses de personal i infraestructures que suposen i per les assignacions als consellers, que mai no són nominals i que suposen sobresous lliures d’impostos als que tenen com a regidors. Cal veure els Consells Comarcals més com a entitats polítiques al servei dels professionals de la política que els permeten aquests sobresous, que com a institucions que responguin al servei i al interès dels ciutadans. Sovint també esdevenen llocs de treball per a persones properes als partits que els governen quan aquests han de deixar un càrrec i necessiten un lloc per a no fer el que caldria, tornar a la seva professió.
A part del relleu de conseller comarcal, l’únic punt amb un cert interés al ple va ser l’aprovació del pla d’acció de serveis socials per als municipis de menys de 20.000 habitants (amb l’excepció de Badia) que es va aprovar per unanimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada